Resultats de la cerca - Ellul, Jacques

Jacques Ellul

Jacques Ellul (Bordeus, 6 de gener de 1912– Peçac, 19 de maig de 1994) va ser un filòsof, sociòleg, teòleg, i anarquista cristià francès.

Durant la Segona Guerra Mundial, fou un líder en la resistència francesa.

Es va educar en les universitats de Bordeus i París.

Professor de la història del dret, més conegut com a pensador de la tecnologia i l'alienació al , és autor de seixanta llibres (la majoria dels quals han estat traduïts, particularment als Estats Units i Corea del Sud) i diversos centenars d'articles.

Autor profundament original, atípic i inclassificable, va ser qualificat de "anarquista cristià" i com va dir d'ell mateix "molt a prop d'una de les formes d'anarquisme", però va rebutjar qualsevol ús de la violència.

Fervent lector de Karl Marx a qui va dedicar una docència a l'IEP de Bordeus durant més de tres dècades, i tot i ser ell mateix un teòric de la revolució política i social, va mantenir-se, però, sempre allunyat del marxisme, ja que veia només una ideologia com qualsevol altra, un "pensament fossilitzat".

Convertit al protestantisme als 18 anys, la seva postura també és sorprenent per a alguns perquè es va lliurar a una crítica del cristianisme, que va considerar que a partir del , sota Constantí, s'havia "subvertit" per la seva connivència amb l'Estat, fins i tot fins a afirmar, dos anys abans de la seva mort, que "el cristianisme és la pitjor traïció a Crist".

El seu pensament està molt arrelat al cristianisme i va testificar constantment la seva fe en els evangelis. Fa un paral·lelisme entre els textos bíblics i el rebuig de les institucions, rebutjant qualsevol amalgama entre fe i anàlisi política però establint la seva connexió dialèctica, en particular en la seva obra "Anarquia i cristianisme" (1991), en què considera la Bíblia com un llibre llibertari.

Després d'haver adoptat el lema "existir és resistir" -resistir "a la sol·licitud de l'entorn social", al conformisme i el sentit comú-, va dir de la seva obra que se centra completament en la noció de llibertat: "Res del que he fet, viscut, pensat no es pot entendre si no ens hi referim com a llibertat.” Proporcionat per Wikipedia